dilluns, 18 d’octubre del 2010
Torno a tenir les mans fredes.
Vulgarment estiuenc, un diumenge amb resaca primaveral, brisa espesa mentres fan camins inperturbables formigals a les teves cames. les olors a perfums duren molt menys i es mesclen amb aquella peculiar olor a crema solar. els què tenim sort podem gaudir almenys d'un paseig per sobre dunes d'arena què hi ha cops què et bofeguen les plantes del peu. ja què tenim la mania de parlar vulgarment del temps com si de nosaltres depengues si farà sol o si plourà llavors la frase què mes surt a la llum és quina calor, quina calitja, quin soliman, quina basca, quina xafogor...
fer horeta sobretot els diumenges què és quan recordes els roncs familiars a mes de tenir la sensació què hi ha mes gent què fa horeta. escoltar cançons melanciques quan el sol es pon i viure la posta de sol com si fos la darrera què voras. Recordar amb un somrriure els primers amors d'estius d'aquells què et deixaven sense alè durant tot l'hivern. observar sobtadament les parets d'una habitació i gaudir de la paleta de colors què és reflexen en ella. enfadarte amb alguna cosa per culpa dels mosquits, passar calor a les nits i dormir desperadament a fora, anar-te'n de berbena i acabar a la platja mirant enrredada de fred la sortida del sol... aixo ja s'ha acabat.
fer horeta sobretot els diumenges què és quan recordes els roncs familiars a mes de tenir la sensació què hi ha mes gent què fa horeta. escoltar cançons melanciques quan el sol es pon i viure la posta de sol com si fos la darrera què voras. Recordar amb un somrriure els primers amors d'estius d'aquells què et deixaven sense alè durant tot l'hivern. observar sobtadament les parets d'una habitació i gaudir de la paleta de colors què és reflexen en ella. enfadarte amb alguna cosa per culpa dels mosquits, passar calor a les nits i dormir desperadament a fora, anar-te'n de berbena i acabar a la platja mirant enrredada de fred la sortida del sol... aixo ja s'ha acabat.
divendres, 15 d’octubre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)